OCNI (Objecte Caminant No Identificat)

2011-02-18T00:28:00.001-08:00

2009-09-14T03:07:00.000-07:00

OCNI (Objecte Caminant No Identificat) és el títol d’un llibre de poesia meu, i l’he recollit per batejar aquest blog perquè crec que expressa bé el sentit d’itinerari, de viatge, que li dóna sentit.

Tots podem ser, o som, caminants no identificats en un camí incert. La resta d’adjectius per al nostre camí ens l’anem fabricant nosaltres mateixos, amb més o menys fortuna, a vegades sols, a vegades acompanyats.

En tot cas, com diu Kavafis, “Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, / has de pregar que el camí sigui llarg, / ple d'aventures, ple de coneixences.”

2009-02-01T09:40:00.000-08:00

LES POESIES
QUE M'AGRADEN

JOSEP MARIA LLOMPART

(Palma.1925-1993)

Pluja

Voldries dir la pluja. Pronunciar l'elogi tòpic de la pluja. Tot

allò de l'asfalt lluent, de les canals regalimant, de les llambor-
des polides. Voldries dir una sala groga, salamandra roent i,
més enllà del vidre, el gris.

Voldries escriure un concert per a guitarra, muntar en un
autobús vermell, de dos pisos; que el gris i el verd no s'acabas-
sin, que t'entrassin com un cotó en el cor i el guarissin. Vol-
dries esclatar en plors. Voldries el te de les cinc a la tauleta.

Ja se sap: il pleure dans mon coeur comme il pleut sur la
ville. Maragda. Una exigència d'agulles a la pell. Voldries vol-
tar amb ella pels cantons rient sota el paraigua.

Voldries explicar aquesta seda que se't desfà en els dits, sa-
ber de cor l'arrel quadrada de tres amb catorze decimals. Que
ella et brodàs en un mocador aquesta intimitat esmolada i bla-
na. Voldries el gest senzill de deixar el paraigua en el paraigüer.

Voldries la pluja com una magnoliera en el vespre.

No et detures. Camines.

CHARLES BAUDELAIRE

(París, 1821-1867)

La Beauté

Je suis belle, ô mortels! comme un rêve de pierre,
Et mon sein, où chacun s'est meurtri tour à tour,
Est fait pour inspirer au poète un amour
Eternel et muet ainsi que la matière.

Je trône dans l'azur comme un sphinx incompris;
J'unis un coeur de neige à la blancheur des cygnes;
Je hais le mouvement qui déplace les lignes,
Et jamais je ne pleure et jamais je ne ris.

Les poètes, devant mes grandes attitudes,
Que j'ai l'air d'emprunter aux plus fiers monuments,
Consumeront leurs jours en d'austères études;

Car j'ai, pour fasciner ces dociles amants,
De purs miroirs qui font toutes choses plus belles:
Mes yeux, mes larges yeux aux clarités éternelles!

La Bellesa (versió de Xavier Benguerel)

Jo sóc bella, oh mortals!, com somni en pedra dura,
i el meu pit, on vosaltres sucumbiu de llangor,
és fet per inspirar al poeta un amor
que és mut com la matèria i com ella perdura.

Esfinx sempre incompresa regno en el blau espai;
uneixo un cor de neu a la blancor dels cignes,
odio els moviments que desplacen els signes,
mai no vesso cap llàgrima i tampoc no ric mai.

Els poetes, davant de la meva insolència,
que manllevo, diria, als monuments més grans,
en estudis austers marfondran l’existència;

car tinc, per fascinar aquests dòcils amants,
purs miralls que les coses fan molt més adorables:
els meus ulls, amples ulls, de clarors perdurables!

2009-01-29T03:45:00.000-08:00

Simetries és un projecte conjunt entre un poeta (Joan- Ignasi Elias) i un pintor (Juan Carlos Beneyto).
Es va gestar a partir del llibre Arestes, format per poemes d’estructura mètrica tanka, d’origen japonès, que va inspirar la il·lustració en dibuixos en tinta xinesa.

Així mateix, aquest projecte ha donat lloc a exposicions i recitals (galeries Art-mirall, Horiginal, Lletraferit, Kutxa, biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver), i té la voluntat expressa de seguir donant-se a conèixer en el futur.

L'editorial Emboscall l'ha publicat en la seva col·lecció "Taller de Poesia", ampliant el contingut de l’exposició, però mantenint-ne la forma i l’esperit artístic que la va fer possible.

Vegeu i escolteu la improvisació musical que

en va fer l'Arnau Vilardebò en la presentació

a la galeria Art-mirall:

http://www.youtube.com/watch?v=0k0ABEU6kWw

2009-01-28T04:55:00.000-08:00

Llibre ARESTES – Tanka sense record

El llibre "Arestes" és, sobretot, una recerca que comporta

la superació del record i la lluita entre l'adversitat i l'esperança.

El tipus d'estructura mètrica m'ha permès d'emmotllar la veu interior

a una emocionalitat solitària, però necessitada de sensibilitats externes, on la paraula simbòlica de poliedres vitals s'hi ajusta amb passió continguda, en un recorregut adolorit, però ferm, cap a la claror.

Habituar-me
i ser tan sols palpenta
d’aquells límits.
Tremolar i mirar-me
en estralls de certesa.

Arbres incrèduls:
el silenci us crida,
llunyana l’alba.
Si brodeu encanteris,
sou les clarors audaces.

Podeu llegir-lo sencer a:

http://www.badosa.com/bin/obra.pl?id=p168

El 13 de desembre de 2006 va tenir lloc a la galeria Art-mirall, de Barcelona, una presentació/performance d'aquest llibre.

En el recital, es van oferir les traduccions recitades d'alguns poemes pels amics Socorro Pérez (espanyol), Letty Sauter (alemany i anglès) i Andriy Antonovskjy (ucraïnès). Vegeu-les a continuació:

Català

1/I
Exhaust, per roques
incertes de l’oratge
silent emigro,
i, tan fràgils, la petja
del bes del temps ignoro.

3
Nits esberlades,
les solituds immenses,
els cels, els pares.
Lleu, el matí tremola
amb el glaç d’hora fosca.

1/II
El límit besa la faç
de la penombra
enlluernada.
En els fils de la boira,
pors silents, llum, nosaltres.

34/II
Plou temps en llavis adversos,
roigs de nusos, cels en cadenes.
Són colors de pissarres,
són grafits de les penes.

Traduccions d’alguns poemes:

Espanyol

1/I
Exhausto, entre rocas
inciertas del viento
silente emigro,
y, tan frágiles, huellas
del beso del tiempo ignoro.

3
Noches agrietadas,
las soledades inmensas,
los cielos, los padres.
Leve, la mañana tiembla
con el hielo de hora oscura.

1/II
El límite besa
la faz de la penumbra
deslumbrada.
En los hilos de la niebla,
miedos silentes, luz, nosotros.

34/II
Llueve tiempo en labios
adversos, rojos de nudos,
cielos en cadena.
Son colores de pizarra,
son grafías de las penas.

Alemany

1/I
Erschöpft, zwischen Felsen
zweifelnd des Windes
in Stille ausbrechend
und, so zarte Spuren
des Kusses der Zeit verkennend.

3
Gespaltene Nächte
die umwältigende Einsamkeiten
die Himmel, die Eltern.
Mild zittert der Morgen
mit dem Eis der dunklen Stunde.

1/II
Die Schwelle küsst
das Ebenbild der Dämmerung
verblendet.
Auf den Fäden des Nebels
stille Ängste, Licht, wir.

34/II
Zeit regnet auf Lippen
widrigen, rote Knoten,
Himmel in Ketten
sind Farben auf Tafeln,
sind Grafitis der Trauern.

Anglès

1/II
Exhausted between rocks
uncertain of the wind
silently I migrate
and so fragile prints
of the kiss of time ignoring.

3
Splitted nights
of immense solitudes,
the skies, the parents.
Mild shivers the morning
with the frost of the dark hour.

1/II
The limit kisses
the face of penumbra
dazzled.
On the strings of mist
silent fears, light, us.

34/II
Time rains on lips
adverse, reds of knots
skies in rowsare colors of slates,
are grafitis of pains.

Ucraïnès

1/II
Виснажений, по скелях
невірних від бурі, крихких,
тихий іду, слід
поцілунка часу мені не відомий.

3
Розторощені ночі,
самітності безмірні,
і небеса, батьки.
Від передсвітанкового морозця зоря тремтить легка.

1/II
Рубіж цілує
обличчя сутінок
осліпленне.
В язиках туману
мовчазні страхи, світло й ми.

34/II
Дощить час у губах
протилежних, в червоних вузлах,у кайданах піднебіння.
Вони є кольори гаспідні
вони вуглець жалю.

2009-01-28T03:06:00.000-08:00

Llibre OCNI

(Objecte Caminat No Identificat)

Publicat per Columna Edicions

Dibuix coberta: M. Victòria Elias

Pròleg: Jordi Ribas

ALGUNS POEMES d’OCNI (Objecte Caminant No Identificat)

I - L’espectador habitual

5

Un parèntesi caducat
de fesomia endiumenjada,
trànsit captiu, parasitari.
Costum de màquines vibrants
fa l’olor de l’angoixa bruta,
escomet sordesa del greix,
negligència craniana.

Ep: serem l’últim ordre físsil
per a la tempesta de plàstic,
asseguts, ben encartronats,
cara-mussols, al burguer-oil
de la cantonada feliç.

Repetim vol baix del motor,
el paràmetre mentider
i escaient: futur de tipp-ecs!

11 - Please, Viladrau’s water!

L’escapada t’ajuda amb força:
Som per Damunt de les Estrelles,
Els Temps Avacen amb Nosaltres!
Endavant amb l’aigua lleugera,
que no són els anys, són els quilos!
Sense colorants ni conservants,
anem a l’aventura dura:
Les nines famoses inviten
a viure perquè són així
i, com que ja és primavera,
busquem, provem i comparem,
i, si no trobem res millor,
comprem ara, pagues després,
o ens retornen els diners.
O sigui, hi ha una cartera.
Efectivament, bona cuina!
I, si volem verges de Borges
més que mai fines i segures,
pensem que cal tenir estrella;
per tant, ens ho treiem del cap!

II - La vida, sessió contínua

12

Sol, rep, humil, fuet rabent
de desengany, rítmic batec
de plany d’injúries, fracàs
d’aquest repòs no resignat.
Ara és renúncia del clam
del dol inútil, testimoni
escarmentat, friable, únic
estigma còsmic de retorn
en ulls ferits, condemna enllà.

Morbós, monòton, fill addicte
d’aquests miralls tan inequívocs,
seràs l’arrel, rostre ressò
d’enormes pors susbtancials.

20

-1-

Nit.
Plouen cossos ran de mort.
En l’atzar del signe funest
-capgirat en conjur d’entranyes-
bilis de lligams trencadissos
reviuen brúixoles rebels.

-2-

Servil genèric pervertit
en trossos de vil quars
prop la tenebra provocada.
Barrocs vèrtexs alatrencats,
gòtica nit lluny de la glòria,
triangle empapat de vitralls.

III - Efectes secundaris

21

Limita’t a tot, fals rovell
de clares hores ben intruses,
quan ja la por d’aquesta tarda
sigui ceguesa d’escamot,
un món de noses tan inútils,
nul·les potser de tan subtils:
Ets corriola de paraules.

33
“El pecat, el fracàs, totes aquestes coses”
V. A. Estellés

El mot ha fugit, ja per sempre,
i emboliquem aquest record
amb el paper brillant i irònic
que ens dóna la justa distància.

Hem pogut parafrasejar
els moments, també la memòria,
esmicolar la superfície
de les hores enravenades,
ferides a trossos perduts.

Filtres esmolats, clandestins,
es claven a les nostres mans,
i fugim d’aigua solitària
i de penombra malaltissa,
de vida tensa, malaurada.

Rialles... Quin paper, oi Rick?

Paraula visual

2009-01-27T05:18:00.000-08:00

EDWARD HOPPER

(Nyack, EUA,1882 -

Nova York, 1968)

Compartment C, Car 193

PABLO RUIZ PICASSO

(Málaga, Espanya, 1881 –

Mougins, França, 1973)

Mujer leyendo

Guillermo Martí Ceballos

(Barcelona, 1958)

La lectora

JUAN GRIS
(Madrid, 1887 - Boulougne-sur-Seine, França, 1927)

Libro abierto

MARC CHAGALL

(Vítsiebsk, Bielorrússia,1887 –
Saint-Paul de Vence, França,1985)

El poeta

LLUÍS MARSANS

(Barcelona, 1930)

Biblioteca

PIERRE-AUGUSTE RENOIR

(Llemotges, França, 1841-1919)

La lectora

JOHANNES VERMEER

Pintor neerlandès
(Delft, 1632-1675)

Una dama escrivint

RENÉ MAGRITTE

Pintor belga
(Lessines, 1898-Brussel·les, 1967)

Autoretrat

Ceci n'est pas une pipe

L’autre parole

La parole donnée

La lecture defanse ou l’Usage de la Parole

VINCENT VAN GOGH

Pintor neerlandès

(Zündert,1853-Auvers,1890)

Autoretrat

Arlesiana

Home llegint la Bíblia

ÉDOUARD MANET

(París, 1832-1883)

Nena llegint

JUAN CARLOS BENEYTO

(València, 1960)

Dibuix 1 - il·lustració per a poema de Simetries

PAU ELIAS

(Barcelona, 1948)

Tendreses, paraules [sèrie a partir del llibre Arestes]

ISABEL PONS TELLO

(Barcelona, 1960)

Les fleurs du mal

L'ull de la paraula

CÈLIA IZQUIERDO

(Girona, 1980)

La veu de les ombres

JEAN-HONORÉ FRAGONARD

(Grasse, França, 1732-1806)

La Lectora